Pensió per aliments
Pensió per aliments
(Stc. Tsj 057/13 del 3 de setembre del 2013)
La pensió per aliments es lliura a la mare, que els administra, no a un compte bancari titularitat del fill. Stc. Tsj 057/13 del 3 de setembre del 2013. Per aquestes raons, considerem correcte la decisió presa per l’Aute objecte del present recurs perquè el recurrent no podia alterar unilateralment la decisió judicial, encara que el seu fill acredités la veracitat de les seves afirmacions, i el fet que ell hagués ingressat unes determinades quantitats en favor d’en B. sols es pot considerar com un regal que li feia, o com una aportació per assegurar les seves necessitats futures, perquè era el seu pare qui satisfeia les seves necessitats en aquell moment i no pas ell. Tot això sense perjudici de que, si el Sr. E. ho estima oportú, pugui reclamar a la Sra. C. el pagament d’aquells imports que ell hagi satisfet en concepte d’aliments en favor del seu fill quan era a ella a qui li corresponia abonar-los.
Pensions alimentàries
Pensions alimentàries
(Stc. Tsj 063/13 del 28 de juny del 2013)
Les pensions no es poden compensar si no són amb altres pensions. Stc. Tsj 063/13 del 28 de juny del 2013.
II.- Pel que es refereix a la sol•licitud de compensació de les pensions d’aliments endarrerides amb les que es puguin generar, dues són les raons que impedeixen accedir a aquesta pretensió. La primera, consisteix en que els aliments es caracteritzen per ésser inembargables, imprescriptibles i irrenunciables. D’aquestes notes, i atès que els mateixos s’adrecen a subvenir a les necessitats d’habitatge, roba, educació,
alimentació en sentit estricte, previsió i lleure no són compensables, perquè de ser-ho es situaria en desemparament al menor destinatari dels mateixos. Altra cosa diferents són les pensions d’aliments ja meritades i vençudes que no han estat pagades. Aquestes darreres sí poden ésser compensades però amb altres pensions, no amb aliments que s’han de generar per les raons que s’acaben d’explicitar. I, la segona, perquè correspon a la part que reclama el pagament de pensions d’aliments ja vençudes procedir a l’execució de la resolució judicial que les acordava o que ha reconegut el seu dret de crèdit en ares a obtenir la tutela del seu dret subjectiu, però això s’escau portar-ho a terme a la fase d’execució i no en via de recurs contra la resolució que determina unes mesures provisionals.
Causes de separació
Causes de separació
(Stc. Tsj 040/13 del 21 de maig del 2013)
Son irrellevants les causes de separació: Stc. Tsj 040/13 del 21 de maig del 2013. En tot cas, les causes de separació que recull l’article 39 LQM no es poden considerar més que com exemples d’aquells motius que fan raonable una separació, sense que es pugui defensar que el sistema andorrà parteix de que la separació sols es pot admetre si es prova la culpabilitat d’una de les parts, ja que l’apartat vuitè del citat article posa de relleu que la causa pot ser de qualsevol naturalesa, mentre sigui suficient a criteri dels òrgans jurisdiccionals. Altrament, el fet que la separació sigui culpa d’una de les parts no comporta cap conseqüència que justifiqui la insistència del recurrent en aquest punt, fet que comporta que resulti irrellevant la seva concreció.
Despeses de l’aniversari en família
Despeses de l’aniversari en família
(Stc. Tsj 103/12 del 18 d’Octubre del 2012)
Les despeses de l’aniversari les ha de pagar aquell que tingui el menor en cas de guarda i custodia compartida. Stc. Tsj 103/12 del 18 d’Octubre del 2012.
II.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent, cal destacar que en el conveni de mesures paterno-filials signat pels litigants en data 2 de març del 2011 es va acordar que la guarda i custòdia dels fills nascuts de la relació de parella que havien mantingut els hi correspondria a tots dos de manera compartida, establint-se el règim en el què aquesta s’hauria de desenvolupar, i que anirien a càrrec exclusiu del progenitor que gaudís de la companyia dels fills durant un període concret les despeses que els menors produïssin durant el mateix, entre les què es feia constar les causades per activitats elegides pel dit progenitor. Per aquesta raó, considerem que cal reformar la resolució d’instància establint que les festes d’aniversaris dels fills dels litigants que siguin organitzades per un progenitor seran abonades íntegrament per ell, evitant d’aquesta manera que el que no ha participat en la seva organització hagi de suportar la meitat d’un import que ell no considera adient.
Càrregues del matrimoni
Càrregues del matrimoni
(Stc. Tsj 152/12 del 15 de Novembre del 2012)
Respecte què són les càrregues del matrimoni. Stc. Tsj 152/12 del 15 de Novembre del 2012. En aquest sentit, cal posar de relleu que l’Aute d’aquesta Sala de 23 de setembre del 2010 del qual es demana execució entén que el concepte de càrregues del matrimoni “inclou no solament les despeses relatives a la llar (hipoteca, tributs, assegurances etc.) sinó altres despeses relatives a la família (assistents a la llar, manteniment d’altres parents etc.) i també el manteniment dels consorts”. Per aquesta raó, s’ha d’entendre que la
Sra. B. s’havia de fer càrrec d’aquestes despeses amb els imports que el seu marit li pagava per contribuir a les mateixes durant la vigència de les mesures provisionals adoptades, de tal manera que si el Sr. A. les va pagar procedia estimar la seva demanda i, per tant, és precís examinar si aquests pagaments estan acreditats.
Comentaris recents